A mi els contes, sempre m’han agradat; escoltar-los… i contar-los. Però, a dir ver, feia molt temps que no havia rellegit l’aplec d’aquell mestre mallorquí enamorat de Menorca, dels seus costums, de les seves cançons, de les seves tradicions, el senyor Andreu Ferrer Ginard. M’han vingut a la memòria les contarelles de la meva germana Consuelo, que sempre tenia als llavis rosaris de cançonetes, d’endevinalles, de poesies, de rondalles. Del meu germà Joan, que en èpoques de malalties infantils a les que jo de petit era tan afeccionat, em portava llibres de contes, amb els que vaig aprendre a conèixer els protagonistes més admirats, més famosos dels contes universals. De mon pare, que en els darrers anys de feina -tants de convivència amb els pagesos de Menorca- acostumava a portar-se un volum de rondalles d’aquelles que recolllí Mn. Alcover, publicades per l’editorial Moll i llegia durant les vetllades amb veu alta a un auditori atent i astorat.